Estructures de reg vulnerables… tenim cap solució?

cultivo-linea-clave

Davant la situació presentada a l’anterior entrada, podem pensar que el futur passa per saber utilitzar bé l’aigua i… sí, l’heu encertada! Però aquesta qüestió va molt més enllà. Què vull dir amb això?

En un primer lloc, si tenim la possibilitat d’utilitzar l’aigua de sistemes semblants al Canal Segarra – Garrigues, fem-ho, reguem. Però amb la consciència de saber que no es tracta d’un sistema invisible a la vulnerabilitat i que per tant, haurem de pensar altres maneres de captar aigua, bé sigui trobar una altra font, bé mantenint-la al camp o bé evitant que marxi. D’això vull parlar-vos a continuació.

Prefereixo començar citant les principals fonts d’aigua per a ús agrícola a Catalunya: la pluja, els pous i els rius. Al cap i a la fi, totes les fonts tenen el mateix origen, però té la seva explicació comentar-les per separat. 

Partim de la impossibilitat de modificar, almenys globalment, la meteorologia ni el clima, mitjançant la geoenginyeria, encara que països com la Xina ja estiguin anunciant que aviat podran fer-ho 1. Així doncs, la qüestió recau en tres estratègies: introduir pràctiques culturals per gestionar l’aigua al sòl, utilització i millora de varietats adaptades i canvis alimentaris. A més, afegiria una altra estratègia que m’agradaria categoritzar-la com altres ja que va més enllà. Així que en total, en serien quatre.

Gestió de l’aigua al sòl

En un primer lloc, allà on es regui, cal que es faci amb un reg optimitzat. Existeixen eines molt útils, com són els tensiòmetres, que funcionen per pressió i no necessiten de corrent elèctric, o bé altres sensors d’humitat. En aquest sentit, si podem consumir més aigua no vol dir que puguem ampliar els cultius irrigats, perquè el resultant és que el consum segueix sent el mateix o fins i tot superior (paradoxa de Jevons 2).

Per aquesta estratègia s’han provat diversos sistemes que s’han demostrat eficients. Un d’aquests és l’Agricultura de Conservació (AC), que consisteix amb el manteniment permanent de coberta vegetal, ja sigui morta o viva, i un nul treball del sòl. Aquestes pràctiques permeten estalviar temps, combustible i desgast de la maquinària alhora que redueix l’erosió que produeix la pluja (recordem que els primers centímetres de terra són els més fèrtils) i augmenta progressivament el contingut de matèria orgànica, el qual facilita una major retenció d’aigua. Es considera que l’humus pot retenir fins a deu vegades el seu pes en aigua! 3

En aquest sentit, l’Associació Agracon, a l’Aragó, està realitzant una gran feina de conscienciació i implantació de la tècnica 4. També, el professor de la Universitat de Navarra Luis Miguel Arregui  fa més de 15 anys que practica i estudia l’AC 5. Si voleu ampliar la informació us recomano molt el llibre Agricultura de Conservación, de Carlos Crovetto (veure apartat Recursos).

Un altre sistema és el keyline o línia clau, que consisteix en captar l’aigua de la pluja gràcies a un treball mínim (entre els primers 15-30 cm de sòl) seguint les corbes de nivell 6. Aquest procés normalment es realitza amb una eina en forma de T invertida que llaura sense voltejar-lo i seguint les corbes de nivell, de tal manera, que quan plou, l’aigua llisca seguint la pendent i es va infiltrant lentament a les petites franges. D’aquesta manera, s’aconsegueix una distribució prou uniforme per tota la superfície.

Una altra tipus de pràctica, semblant al keyline, és la introducció de franges d’infiltració o swales. Són franges excavades que serveixen per distribuir millor l’aigua d’una parcel·la. Són més grans que les franques de línia clau i sovint s’utilitzen en parcel·les de grans dimensions, com podria ser una devesa. La principal funció de les franges d’infiltració és la d’infiltrar l’aigua, tot evitant l’erosió, alhora que es condueix l’aigua allà on es vol de la finca. Un exemple podria ser conduir l’aigua a una bassa o a una zona de fruiters.

Utilització i millora de varietats adaptades

Sens dubte, quan ja tenim la gestió de l’aigua al sòl mig dominada, o com a mínim amb els conceptes clars, cal que ens centrem en quin material vegetal utilitzarem.

Els estudis fets sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya indiquen que anem a parar a un augment de la temperatura i a episodis més freqüents de sequeres. D’entrada, pensant-ho fredament, ens pot atabalar una mica imaginar-se el panorama que se’ns presenta. No, no serà gens fàcil. Però tenim la sort que estem al Mediterrani, i aquesta és una zona molt habituada a episodis extrems, altes temperatures, sequeres, etc. i moltes varietats ja es troben adaptades a aquests ambients. També és cert que l’augment de la temperatura tot indica que serà més acusat en aquesta regió i que s’esperen episodis més freqüents de sequeres.

Tot i això, comptem amb varietats tradicionals extremadament adaptades a climes molt locals, que tenen en la seva memòria genètica tota una llarga sèrie d’episodis extrems (podeu trobar-ne a: Col·lectiu Eixarcolant, Esporus, Les Refardes, Llavors Orientals, Arboreco, Xarxa Catalana de Graners, a qualsevol banc de llavors, etc.) 7, 8, 9, 10, 11, 12.

També comptem amb la millora d’aquestes varietats tradicionals. La Fundació Miquel Agustí treballa en aquesta direcció 13.

Altres varietats, tradicionals o no, millorades, també ens poden aportar solucions a curt termini.

Anant encara més enllà, el Col·lectiu Eixarcolant està fent una feinada descomunal i està caracteritzant un munt de plantes silvestres que poden tenir un ús comestible, aprofitant la seva gran adaptabilitat al nostre ambient. Actualment estan fent proves experimentals per produir quinoa catalana, que provindria de les llavors blet blanc (Chenopodium album), considerada avui dia una mala herba als conreus 14. Amb aquesta visió es gira la truita, optimitzant-ho absolutament tot! Tot just ahir sortia al telenotícies tot el que està posant en marxa Eixarcolant 15.

sembra-blet-blanc
El Col·lectiu Eixarcolant fent proves de sembra de blet blanc (Chenopodium album). http://www.eixarcolant.cat

Canvis alimentaris

Amb un món extremadament globalitzat com el que vivim avui dia, la ramaderia industrial a gran escala és possible gràcies a un consum exorbitant de combustibles fòssils per portar menjar de l’altra punta del món. Això no té cap sentit i aquest model desapareixerà, ja que és molt sensible a vulnerabilitats del sistema i és molt previsible un augment del preu del petroli d’aquí no gaire temps.

Hi ha moltes polítiques que lliguen de peus i mans als productors, però les consumidores que puguem, hem de tendir a menjar menys carn provinent d’aquest tipus de producció. El més desitjable seria retornar en certa manera a un consum de carn de proximitat, de casa, tot i que actualment hi ha, cada dia més, projectes que aposten per la pastura i aprofitament de terres que no serien aprofitables per cultivar i que transformen herbes que nosaltres no podem menjar en carn que sí.

ramat-ovelles
Ramat d’ovelles al Penedès. Font: Flickr. Sota llicència CC. Autora de la fotografia: Angela Llop.

Altres

En aquest darrer apartat vull fer especial menció al projecte de l’Espigall, que entre altres coses, treballa amb models per identificar quins cultius seran viables en segons quines zones tenint en compte el canvi climàtic 16.

visor-climatic-espigall
Visor climàtic de l’Espigall. http://espigall.cat/visorclimatic

Aquesta línia de treball és molt interessant i que podria anar lligada a una caracterització de sòls segons la seva fertilitat per tal que cada municipi o conjunt de municipis puguin autoabastir-se d’aliments provinents de les zones més properes. D’aquesta manera, podrien establir-se criteris com que els cultius herbacis siguin els més propers a les poblacions, quedant-ne més allunyats els cultius llenyosos que no es visitaran tant (aquest és un dels criteris de disseny que utilitza la Permacultura).

D’aquesta manera, s’establiria una gestió de l’aigua i dels cultius possiblement més justa.

Si us heu fixat, totes aquestes estratègies van lligades a aprofitar l’aigua que ja hi ha al sòl o que prové de la precipitació. Però, i l’aigua que ve de pous o rius? Per no allargar-me massa més, voldria fer esment del canvi de règim que experimentaran molts dels rius catalans amb la modificació de la temporada nival, i això condicionarà molt l’aprofitament de l’aigua de sèquies i altres regs provinents del riu. És per això que emmagatzemar aigua a petita escala en els moments de màxima disponibilitat o grans crescudes i canviar alguns cultius més demandants d’aigua, són pràctiques que poden fer l’agricultura catalana més resilient. L’aigua de pous és altament dependent de l’ús de combustible per a les bombes i aquest pot experimentar un augment de preu que faci inviable regar d’una manera rendible. A més, en èpoques de sequera, si no s’atura l’extracció d’aigua es pot arribar a salinitzar o contaminar l’aqüífer, inutilitzant-lo durant molts anys.

Referències

  1. Paradoxa de Jevons, Viquipèdia (11/01/2021) [consulta:  21/04/2021] https://ca.wikipedia.org/wiki/Paradoxa_de_Jevons
  2. China to forge ahead with weather modification service. The State Council, The People’s Republic of China (02/12/2020) [consulta: 21/04/2021] http://english.www.gov.cn/policies/latestreleases/202012/02/content_WS5fc76218c6d0f7257694125e.html
  3. Donald L.Sparks. Chemistry and Soil Matter. Environmental Soil Chemistry (second edition), pages 75-113 (2003). [consulta: 21/04/2021] https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780126564464500037
  4. Asociación Aragonesa de Agricultura de Conservación. http://www.nolaboreo.es/
  5. Twitter de Luis Miguel Arregui https://twitter.com/LuisMiArregui
  6. Línea Clave Keyline. Jesús Ruiz. http://www.lineaclave.org/web/
  7. Col·lectiu Eixarcolant https://eixarcolant.cat/
  8. Esporus. L’Era, Espai de Recursos Agroecològics https://associaciolera.org/projectes/esporus/
  9. Les Refardes. https://www.lesrefardes.coop/ca/
  10. Llavors Orientals. https://www.llavorsorientals.cat/
  11. Arboreco. https://arboreco.net/ca/
  12. Xarxa Catalana de Graners. https://graners.wordpress.com/
  13. Fundació Miquel Agustí. http://fundaciomiquelagusti.com/
  14. Chenopodium album – Blet blanc. Col·lectiu Eixarcolant. https://eixarcolant.cat/blog/chenopodium-album-blet-blanc
  15. Les plantes silvestres, el futur de l’alimentació que fomenta la biodiversitat agrària (19/04/2021) [consulta: 20/04/2021] https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/les-plantes-silvestres-el-futur-de-l-alimentacio-que-fomenta-la-biodiversitat-agraria/video/6095819/?ext=SMA_TW_F4_CE24_
  16. L’Espigall. Canvi Climàtic. [consulta: 20/04/2021] https://www.espigall.cat/portada-mare/canviclimatic/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: