L’argilaga borda

L’argilaga borda (Genista scorpius) rep multitud de noms vulgars, segons apunta Flora Ibérica: aldiaga, aliaca, aulaga, llaga (Alto Aragón), romero santo (Castilla, Andalucía), tabella (fruto); cat.: argelaga vera, argelaga negra, argilaga negra, angelaga negra, angilaga negra (València); eusk.:elorri-triska, xiristola.

Es tracta d’una planta extremadament punxosa, de no més de 2 metres d’alçada i de la família de les Fabàcies. Com a curiositat, perd les fulles ràpidament i les seves tiges modificades són les encarregades de dur a terme la funció de la fotosíntesi. És pròpia de llocs força pasturats, de tal manera que les seves tiges acabades en punxa li confereixen protecció davant d’herbívors, a més, les tiges assecades, es mantenen a la planta durant anys, de tal manera que una part morta de la planta (a la que no ha de dedicar recursos) la protegeix. Bona adaptació! A més floreix durant els mesos d’hivern fins ben entrada la primavera.

Creix habitualment en llocs secs, assolellats i sobre sòls calcaris, argilosos, margues i rics en guixos. Molt comú al clima continental, encara que també present al mediterrani occidental.

Com a dada addicional, és una espècie piròfila, és a dir, que promou el foc, ja que d’aquesta manera fa explotar les beines i dispersa les llavors.

Amb aquesta informació, podem extraure diversos usos que pot tenir en agricultura:

  • És una lleguminosa, per tant, fixa nitrogen al sòl i pot ser interessant per reduir la degradació del sòl. Aplicació en tanques als marges i enmig del camp en cas de pendent.
  • És resistent a condicions extremes: viu llocs secs, assolellats i ventosos i resisteix fins a -10 ºC. Aplicació en tanques per frenar el vent, com a planta precedent d’altres que poden desenvolupar-se sobre ella, servint-li de tutor i aprofitant el nitrogen que “genera” al sòl. Aplicació en tanques per frenar erosió en llocs amb alta pendent.
  • Floreix a l’hivern i d’una forma molt abundant. Aplicació en tanques atraients de fauna auxiliar, donat que menys espècies floreixen a l’hivern, tant abundantment i durant un llarg període de temps.
  • Com a espècie piròfila, cal limitar-ne l’ús si a l’entorn hi ha altres espècies piròfiles.

Resum: Interessant per la fixació de nitrogen, com a planta precursora en llocs de condicions climàtiques més desfavorables i floració a l’hivern. Espècie propagadora del foc.

Fotografia de: Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: